LA TARDOR, UNA DE LES MILLORS ÈPOQUES PER CONEIXER LA RUTA DEL CARACREMADA

Posted on Actualizado enn

La tardor, en especial el periode de finals de setembre a mitjans de novembre, es, sens dubte, un dels millors moments pert conèixer la ruta del Caracremada. Us animem a fer una de les micros (3 dies) aprofitant algún pont o allargant un cap de setmana; o anar fent els anomenats “tastets” de cap de setmana.

Més info sobre les micros: http://rutacaracremada.com/cat/les-micro-cremades/

Més info dels tastets: http://rutacaracremada.com/cat/els-tastets/

Us deixem ara un petit recull de fotos de la ruta a la tardor amb els corresponents peus de fotos on d’identifica l’indre6t concret on s’ha pres l’imatge:

TARDOR (1)

Serra de Busa des de les proximitats del pas de Trasserres. A l’extrem dret de la serra la famosa presó de Busa.

TARDOR (3)

Una de les estampes tardorenques més maques de la ruta. Les rutes de Moripol. Al rerefons la Serra del Verd

TARDOR (2)

Pujant cap a la Creu de Capolat, a la Serra de Busa, després d’haver deixat enrera el pas de Trasserres.

TARDOR (4)

Proximitats del molí de la Palanca, entre Feners i l’Espà. abans d’arribar a Gósol.

TARDOR (5)

Dalt del Cap del Verd, pujant entre el Coll de Belitres i el propi cim culminant de la Serra. De rerefons  les típiques boires de tardor a acostumen a dominar els matins calms a la Catalunya Central.

TARDOR (6)

El magnific Bosc de Gresolet amb el Pedraforca darrera, que sembla esperar ja la rebuda propera de les primeres neus.

TARDOR (7)

El bosc de Gresolet. Un dels millors paratges de l’Alt Berguedà per gaudir dels boscos caducifolis, on trobarem certs exemplars d’arbres monumentals.

TARDOR (8)

Un altre imatge del bosc del Gresoler, ara ja a la part alta, a les proximitats del Coll de les Bassotes

TARDOR (9)

Davallent de la Serra Pedregosa, la vessant sud de la Serra del Cadí, amb un capvespre fred tipic de la tardor mitjana.

TARDOR (10)

Com el seu nom ben indica, la Casa Grossa. Un immens mas abandonat i fantasmagòric en mig del no res. Cap pista arribava al mas quan estava habitat, només escarpats corriols. Ara presenta una estampa un xic fantasmagòrica. Un indret perfecte per filmar una pelicula de por

TARDOR (11)

El bosc de les Afraus, entre Bonner i Feners. Un regal pels sentits

TARDOR (12)

Al Coll de Belitres amb el Pedraforca i la Serra de Cadí de rerefons. Els colors ocres de la tardor ens indiquen que, malgrat les temperatures encara càlides del migdia, l’hivern està a punt de trucar a la porta

TARDOR (13)

Els boscos situats sota el cingle nord de la Serra de Busa, vistos des del seu punt culminant, el pic del Cogul. Sens dubte la fageda de Valielles es un dels millors boscos cadufifolis del Solsonès

TARDOR (15)

Arbre solitaria a l’inici de la tranquila i poc coneguda pujada de la muntanya d’Alinyà, vers el refugi de l’Arp, justament sortint de l’Alzina d’Alinya.

TARDOR (16)

Pujant cap a les Colladetes de la muntanya d’Alinyà, el bosc està farcit de tot tipus de fongs i bolets. Per tot arreu es respira frescor i humitat.

TARDOR (17)

Fent neteja dels quilos de bolets que em arrepelgat oujant per la muntanya d’Alinyà. Un bon preludi de l’exquisit sopar que farem.

TARDOR (14)

Perduda en mig del no res, com si encara estigués ancorada en el temps, la casa d’origen medieval del molí de Bancells, on podem fer nit. Un veritable refugis de maquis

TARDOR (18)

La muntanya d’Alinyà. Una solitud imquebrantable

TARDOR (19)

Moment Zen a la Serra de Busa, amb el pantà de la Llosa de Cavall i el Puig de les Morreres de rerefons i les típiques boires baixes de tardor.

Les postes de Sol del refugi de l’Arp no tenen paragó al Prepirineu, i les llums nítides de la tardor li donen un “plus” que les fa completament magnífiques.

CARAPEDALADA EXPRES PEDRAFORCA (TEXT I FOTOS – ISMA ANTEQUERA).

Posted on Actualizado enn

La Carapedalada exprés Pedraforca es una ruta organitzada low cost i dissenyada per l´alpinista Pako Crestas, un amant i professional de la natura.

carapedalada isma (1)

La variant de ruta del Caracremada amb BTT, la Carapedalada exprés Pedraforca, es la ruta numero 5 de les diferents variants de cap de setmana, la qual dona tota la volta a la muntanya del Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del nostre país.

Durant la qual passarem pels diferents massissos prepirinencs com son, Rasos de Peguera, el Verd i Ensija i el Cadí

carapedalada isma (2)

com a telo de fons. On gaudirem pedalejant per camins plens d’història i pobles despoblats que ens parlen de temps millors.

carapedalada isma (17)

El pack basic de la ruta de cap de setmana, son 50 euros i inclou sopar, dormir, esmorzar i pícnic al allotjament escollit i a mes també inclou mapa de la ruta editorial piolet i la samarreta exclusiva de la ruta.

carapedalada isma (3)

Etapes:

La ruta es divideix en dues etapes força diferents en quan a nivell físic i tècnic, podríem dir que el primer dia es mes per adaptar-nos al terreny, no molt exigent i que podem gaudir amb tranquil·litat, i un segon força exigent, d’un nivell físic alt, el qual ens posarà a prova fins l’últim moment.

Etapa 1: 33 km 1000m desnivell positiu

Etapa 2: 54 km 2200m desnivell positiu

carapedalada isma (4)

La primera etapa comença a l’estació d´esquí dels rasos de peguera, on trobem un pàrquing molt gran on poder deixar el vehicle. D’aquí comencem la ruta per una pista de baixada un pel tècnica però molt divertida que ràpidament  dona a la carretera on creuarem i continuarem baixant sense treva, aproximadament uns 6,5 kilòmetres, punt on trobem un camí que surt a la nostra dreta i que s´aparta de la ruta principal, és important agafar-lo i desviar-se uns 300m,per trobar el primer punt de parada obligatòria del dia, la casa del guerriller que dona nom a la ruta, en Ramon Vila Capdevila, alies CARACREMADA.

carapedalada isma (5)

Desfem els 300m per on hem pujat fis a retornar al camí principal, per continuar la ruta en direcció a Gósol, a partir d´aquí ja comença la pujada, primer mes planera per començar a inclinar-se cada cop més, però de manera força còmoda.

carapedalada isma (16)

El paisatge es cada cop més boscos on els pins son els protagonistes en tot moment. Aviat ens apareixerà al horitzó la silueta inconfusible de la serra del Cadí, que obra la porta al nostre estimat Pirineu.

carapedalada isma (6)

Aproximadament al kilòmetre 17 tornarem a deixar el nostre track principal i ens desviarem aquest cop a la dreta uns 200m, per un corriol, on un pal indicador, ens marca el despoblat de Bonner. Val molt la pena que fem una passejada per les seves ruïnes, on a mes trobarem un mirador excepcional de tot el massís.

Un cop al camí principal, tornarem a baixar entre boscos immensos per una pista molt rapida d´uns 4 kilòmetres.

carapedalada isma (7)

Tan aviat com acabem de baixar, comencem a pujar sense descans, encarant l’últim port del dia. A mitja pujada, farem una parada obligatòria al despoblat de Moripol, on podem aprofitar per picar alguna cosa que portem per avituallar-nos.

A partir d´aquí, seguirem pujant, però amb una bona recompensa ja que es comença a deixar veure el majestuós Pedraforca, el qual ja no deixarà de vigilar-nos en tota la ruta.

carapedalada isma (15)

Ja sol ens quedarà baixar i baixar fins a Gósol, on ens espera una dutxa i un sopar al alberg moli de Gósol, més que merescut.

carapedalada isma (8)

Un cop ben dormits i ben esmorzats, ens preparem per la etapa mes dura de la ruta, una etapa que poc te a veure a nivell físic a la del dia anterior.

carapedalada isma (14)

Ens acomiadem del alberg i ens dirigim en direcció a Gósol per agafar el GR que puja al coll de la Josa, el GR que al principi es força ciclable i agradable, de cop i volta es torna en una pujada forta on hem de carregar la bici uns 20 minuts, serà l’únic porteig de la ruta

carapedalada isma (9)

Un cop al coll, baixarem per la carretera en direcció a Josa del cadi aproximadament uns 2,5 kilòmetres, punt on agafarem la pista que remunta la vall de Cerneres.

Una preciosa vall on gaudirem de valent del trajecte ja que es espectacular, on la serra del cadi adquireix protagonisme i ens vigilarà tota l´estona.

carapedalada isma (10)

La pista no deixa de pujar i en alguns trams es torna un xic tècnica.

Un cop coronarem al el collet i agafarem una pista a la nostra esquerra que anirà planejant fins arribar al gran regal de la ruta una baixada de 10 kilòmetres, amb un principi força aeri, on les vistes de la cara nord del Pedraforca són impressionants una segona part molt més rapida i boscosa amb algun tram final força encanyonat al costat del riu. Però no ens deixem enganyar a partir d´aquí ens queden encara 40 kilòmetres, on les baixades seran molt escasses.

carapedalada isma (11)

La ruta es torna duríssima de cop, i s´enfila ràpidament fins a la serra  d’Ensija, on pujarem sense treva fins al coll del Portet, on ens espera un descens de vertigen amb un començament molt tècnic per un senderó on haurem de baixar de la bici en algun tram i ràpidament es transforma amb una pista tècnica on trobem les baixades més inclinades del recorregut, un cop hem agafat aire, tornem a pujar encarant ja els últims kilòmetres de la ruta.

carapedalada isma (12)

L’últim tram ens es familiar ja que coincideix amb el de l´inici del primer dia, ja nomes ens resta pujar fins al pàrquing dels rasos de peguera, on hem deixat el vehicle.

carapedalada isma (13)

Tota la info de tracks i reserves a: http://www.rutacaracremada.com

PETITS VIDEOS DE LA CARAPEDALADA

Posted on Actualizado enn

L’any passat els amics de socempordà i Estartittv van editar aquests petits i interessants videos que en permeten fer-nos mab una idea de les 5 jornades de la ruta del Caracremada en BTT

1a jornada: Molí Bancells (Aiguadora) a molí de Gósol: Aqui tenim tres alternatives, anar per Vilacireres, per Peguera o per Montcalb -. Bonner. La que veureu en el video es la darrera. Es tracta d’una jornada molt complerta que discorre per grans extensions de bosc molt solitaris i on descobrim algún despoblat. Al final de la jornada ens dona la benvinguda el Pedraforca amb la seva impressionant vessant sud. Final d’etapa a Gósol, un poble molt alt i foça viu, tot una joia amagada a l’Alt berguedà, on Picasso va deixar la seva emprempta.

La segona jornada discorre pels vessants nord de la Serra del Verd, passem de l’Alt Empordà a l’Alt Urgell, passant per Coll de la Mola i visitant Tuixent. Forta i exigent pujada de tarda per anar als refugis de Coll de Port o de l’Arp, on passarem la nit més alta de la ruta.

La tercera jornada volta mig massís del Port del Comte i ens duu a les contrades més occidentals del massis, passant per la muntanya d’Alinyà, un dels racons més ferèstecs i desconeguts del Pre-pirineu. Prèviament haurem passat pel poblñe d’Osseja, conegut com el poble del artesans. Gaudireu de una molt bona acollida i de la gastrononia de muntanya a Ca l’Agustí, petit hotelet d’Oden on fem nit.

El quart dia acabem de voltar la Serra del Port del Comte passant per paratges d’extraordinària bellesa com el Prat Major i altres racons ben desconeguts com la vall de Montnou. Acabem el periple a Sant Llorenç de Morunys, la terra del Piteus, el cor de la Vall de Lord,. Petita població de convida a voltar i a gaudir dels seus carrerons i el seu casc medieval.

El cinqué i darrer dia tanquem aquets llarg cercle amb la travessia de la Serra de Busa, un altre maravella natural del Pre pirineu. Emvoltada de cingleres, en un principi ens pot resultar impossible el seu accés amb BTT. Ans al contrari, un sistema de pistes exigent pel ferm de codols ens duu a l’amable altiplà. Visita obligada a la Presó de Busa, extrem de la serra, que va ser utilitzada com a presó a la guerra del francés i a les carlines. La baixada ràpida i adrenalítica vers a Aiguadora, ja sigui per Valielles (alternativa curta) com per Valldora (alternativa llarga), serà la millor manera de ficar la cirera al pastis. haurem conclòs aquesta innigualable travessia en BTT per casa nostra. Llarga vida al Caracremada !!!!

Més informació de la ruta del Caracremada en BTT al següent enllaç: http://rutacaracremada.com/cat/en-btt-la-carapedalada/

EXCURSIONS AMB CAIAC A LA VALL DE LORD

Posted on Actualizado enn

Just al cor d’aquesta verda i variada contrada prepirinenca de la Vall de Lord, hi ha un pantà que no fa gaires anys que existeix (la presa de contenció es va construir a l’any 2009), que ha canviat la morfologia de la Vall, dibuixant al seu cor una immensa taca d’aigües blavoses; convertint-se, de retruc, en un al·licient més d’aquesta variat i feréstec racó de la nostra geografia.

P1080171

El pantà, que te una forma de “L” tomada i invertida, presenta una molt irregular amb nombroses entrades i sortides per petites vall secundàries (que abans eren els llits inferiors de les rieres que anaven a parar a les gorgues del Cardener), i tot plegat ens permet fer un tipus d’excursions molt diferents, ja que a diferència de les altres, ja no anirem a peu, si no que haurem d’accedir a tots aquests raconets en caiac.

Per fer aquestes excursions, tindrem com apunt de partida les proximitats de la cruïlla de les carreteres C-642 i LV 4241, a tocar de la casa rural Vilasaló, on es troba l’embarcament de l’empresa Kayakk.1, que gestiona el lloguer d’embarcacions. Ben indicat. Evident.

P1160224

Des d’aquest punt, que seria geogràficament parlant un dels més propers al poble de Sant Llorenç de Morunys (capital de la Vall de Lord), se’ns presenten 3 alternatives, cap al nord, cap al sud i cap a l’est.

  • La primera es la més curta de totes, ja que ens endinsem en un únic entrant que es va fent estret, entre el mas de Cal Jardí i l’Obaga de Monegal, que justament mort en el riu Cardener en el punt que el mateix nodreix d’aigües al pantà.
  • Cap al sud les alternatives son força variades. En tots casos passem per sota dels dos ponts de les carreteres (el de la LV 4241 just a tocar de l’embarcament i el de la C-462 un centenar de metres per sota) i llavors anem trobant diferents entrants cap a ponent (La Sobirana, Canal Fonda, canal del Mig, Canal de Més Enllà, Baga de Sallord i els dos més grans i espectaculars, ja a prop de la presa que son el Clot de l’Infern i la Rasa de Vilamala. Al vessant de llevant les alternatives son tres: La Rasa de Vallella, la de les Set Riberetes i l’entrant o la banya de les Cases de Posada, un bell racó des d’on contemplarem la propera església romànica de Sant Eulàlia de les Cases de la Posada.
  • Cap a llevant el pantà també s’allarga força, seguint el curs del que abans era el Riu de Valls fins a arribar a la zona on aquest tributa amb l’embassament. Cap a la banda nord de les aigües trobem l’entrant del Torrent de Guixar, a tocar de les aparatoses instal·lacions de la nau industrial de la Knauff, la Rasa de Castelltort i un meandre que passa per sobre del pont de Can Eallara, el qual pot restar al descobert si les aigües de l’embassament estan baixes. A banda sud tenim entrants molt petits de les torrenteres o rases que dallaven de Busa: La dels Arbrers Blancs, la del Forat i la de Bastets. A prop de la segona ho trobem el turonet que corona les restes del Castelltort Vell, un bon mirador local on es localitzava una torre de guaita.

P1080174

Cal comptar que la durada de les excursions son de 20 minuts a 1 hora, depenent de si volem visitar indrets propers o llunyans en referència al punt d’embarcament, i que caldrà comptar un temps similar per la tornada. Fer la vorejada integral de la vora del pantà ens pot exigit vora 2 h 30 minuts a 3 hores, llarga excursió aquàtica que podem combinar amb parades i banys a les sempre refrescants,– i no excessivament fredes –, aigües del pantà.

P1080170

Dir-vos que la reglamentació de la conca del Ter – Llobregat, de la qual depèn el pantà de la Llosa de Cavall, es força rigorosa amb el tela de matriculació de les embarcacions i que els agents rurals estan bastant a sobre de vigilar el tema. La millor alternativa però es llogar els caiacs a la mateixa zona d’embarcació i evitar problemes. A més a més en faciliten equipament auxiliar com les armilles salva-vides, ens fan una petita introducció a les tècniques bàsiques del caiac i ens informen sobre horaris i l’estat de les aigües. Tanmateix podem fer cursets de formació de nivells més tècnics son s’inclou finançament de la tècnica de rem, auto-rescat, tècniques de remolcada, Introducció a la tècnica d’esquimotatge, entre altres. . Més info a www.kayakk1.com

images2Paral·lelament, la nova plataforma de gestió d’activitats econòmiques de la Vall de Lord, “viatges mon petit”, ofereix paquets convinents amb allotjament i activitats al pantà, adreçat per col·lectius,. famílies, grups nombrosos, escoles, empreses de colònies, etc. Més info a www.torredelbaro.com

Autor del reportatge: Pako Crestas

JUNY, UNA DE LES MILLORS ÈPOQUES PER FER LA TRAVESSIA DEL CARACREMADA

Posted on

Finals de juny, als voltants de la festivitat de sant Joan, es una de les millor èpoques per emprendre la travessia de la ruta del Caracremada, ja sigui en les seves versions microcremades de tres dies, en la versió reduïda de 4 dies o en la versió standard de 5 dies.

Podeu trobar més informació de les micros (3 dies) al següent enllaç: http://rutacaracremada.com/cat/les-micro-cremades/

De la reduïda (4 dies) i de la standard (5 dies) : http://rutacaracremada.com/cat/a-peu/

P1070659
darreres pujades de Cap de Verd entre la boira

 

P1070662
Pausa a la Font d’Urdet, una de les poques fonts d’alçada a la ruta del Caracremada

Al juny del 2013, just per les festivitats de Sant Joan, vàrem fer una edició de la ruta. Com a records d’aquella bonica travessia on el temps es va respectar, val la pena destacar la pujada al Cap del Verd per un Torrent Fondo ple de vegetació alta, frondosa i verda. L’esclat de la primavera. De rerefons el Pedraforca i el Cadi ja sense cap resta de neu de l’hivern. La boira ens va acompanyar al cim i en el camí de torbada de prodigiosa Font d’Urdet. La baixada fins a la Coma pel vessant sud del Cap de Verd, llarga, amb pèrdua de desnivell constant, passant pel gran mas del Pujol i fent una mes que merescuda pausa a la Coma, amb el sol de tarda i el benestar d’una Terrassa on ens vàrem hidratar amb la sempre fresca i ben agraïda cerveseta de rigor. Cap a l’alberg de Torre Baró per la Font de la Puda, d’aigua sulfuroses.

P1070673
Les aigües sulfuroses de la font de la Puda

Al dia següent vàrem utilitzar el caiac per crear el Pantà de la Llosa de Cavall. Una agradable experiència. Les agües molt més tíbies i fins i tot calentes, tot que ens havíem fet amb l’idea que estarien a la mateixa temperatura que les aigües dels torrents o del riu. Ans al contrari, les aigües netes i més estancades del pantà tenen una molt bona temperatura, que conviden al bany des de primeres hores del matí durant tot l’estiu. Pujada a Busa per tram de cordes del Coll de Llengots i Trasserres i dalt de tot, l’altiplà florit, es clar d’una primavera generosa amb pluges.

P1070702
Altipla de Busa al juny, un veritable jardó botànic
P1070685
Caiac al pantà de la Llosa de Cavall, una divertida alternativa a la carretera
P1070694
Pas de cordes entre el collet de Llengots i Trasserres
P1070697
Dalt de la presó de Busa, potser el millor mirador de la Vall de Lord
P1070677
Roselles vora el cami ral abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys

Tarda reparadora al sempre acollidor molí de Bancells. Altres vegades un veritable congelador, ara un indret fresc i agradable. Darrer bany al riu abans de sopar i de fer el vermut amb les cervesetes de rigor. Tarda que s’allarga entre els llums d’un dia que sembla no voler marxar. Avui es la nit de les bruixes, la nit de Sant Joan.

P1070713
Sopar reparador al molí de Bancells. Cuina cassolana 100% amb productes de la terra.
P1070719
El molí de Bancells. Entre dues hombres, entre dues llums

Tanquem la travessia amb el Pont Cabreris i la pujada vers a Bonner, encara sense cordes (es van instal·lar un any més tard), llarga travessia que fa que finalitzem a Gósol cap al vespre. Al pont cabreris, com sempre, ens regala un magnífic marc natural, on amb les temperatures d’estiu un bany es quasi obligat. Això si, aquí les aigües de les gorgues i el riu estan fredes, fredíssimes. Res a veure amb les aigües temperades del Pantà de la Llosa.

P1070737
Les escales al variat i distret corriol d’accés al Pont Cabrarís
P1070747
El pont Cabraris, maravella natural del Pre pirineu
P1070752
Pujada del Pont Cabrarís al Coll Castellar quan encara no hi havien cordes fixes

Us animem a conèixer la ruta en aquestes dates i fer les variants que us aconsellem: Pont cabreris i Caiac al pantà de la Llosa. No ho dubteu, el Pre-Pirineu amable i verd del principis de l’estiu us espera per regalar-vos uns dies inoblidables de trekking a casa nostra.

Per reserves i més informació contactar a Caracremada@live.com – 615626813 (Pako)

P1070755
Hola Pedraforca !!!! Estem a punt de tancar el cercle de la microcremada central

CURS DE COSMÈTICA NATURAL A CAN BLANC DE VILACIRERES

Posted on Actualizado enn

cosmetica natural can blanc

Cap de setmana per disfrutar de la natura en un paratge únic, a 23 km de Gòsol, vine a conèixer les bases de la cosmètica natural, conèixer quins són els tòxics en la cosmètica natural, buscar alternatives i elaborar els teus propis productes cosmètica.
Can Blanc és un allotjament rural envoltada de boscos, prats i vistes espectaculars. www.canblancdevilacireres.com
Per més informació sobre el cap de setmana cal posar-se en contacte amb la Mònica: 610528508
monicaconk25@hotmail-com
Preu:128 euros incou el taller amb l’estada a Can Blanc i els àpats. (Dissabte mati fins diumenge tarda)

Per més informació i reserves truqueu al 610528508

monicaconk25@hotmail-com

16a FESTA I FIRA DE LES TREMENTINARIRES 30 i 31 de MAIG

Posted on

Vine a descobrir el món de les Trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent, amb itineraris bótanics, tallers naturals, danses i cançons populars, espectacles infantils, concerts, concursos i molt més …

El Pack Trementinaires inclou:

  • Allotjament 3/4 persones
  • Esmorzars
  • Circuit SPA

Oferta especial:

  • 30 al 01, 2 nits x 229€
  • 29 al 31, 2 nits x 229€
  • 29 al 01, 3 nits x 229€

Reserva ara al 636 066 465

cadi vacances

cadi vacances 2

ELS 10 DELS 100 CIMS DE LA CARACREMEITOR

Posted on Actualizado enn

Els 10 cims del Caracremeitor (11 si s’allarga la jornada 3a amb el Puig Baridana), son els següents:

Cap de Llitzer o Gallina Pelada. Cim de 2.322 metres que es el punt culminant de la Serra d’Ensija. En ell s’uneixen els termes municipals de Figols, Saldes i Gósol. Les seves coordenades son: 42° 11′ 21.96″ N, 1° 44′ 17.24″ E

Gallina Pelada (1)Gallina Pelada (2)Gallina Pelada (3)

Pedraforca (Pollego Superior): El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres. Etimològicament el mot Pedraforca esdevé del llatí petra furca (pedra forcada), per la forma de la muntanya. Les seves coordenades son: 42° 14′ 13.34″ N, 1° 41′ 49.89″ E

Pedraforca (1)Pedraforca (3)Pedraforca (2)

Comabona: El Comabona, amb els seus 2.547 metres, es el cim més alt de l’extrem oriental de la Serra del cadí i sostre de la provincia de Barcelona (per molt de que el cim més alt de la comarca del Berguedà es el Pic de Costa Cabirolera, emmarcat dins del terme municipal de Gósol, provincia de Lleida). Les seves coordenades son: 42°17′01″N1°43′35″E

Comabona (1)Comabona (2)Comabona (3)

Cap del Verd: És una muntanya de 2.284 metres situada a la Serra del Verd, a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. Es el cim més alt de la Serra homònima i forma part del municipis de Josa i Tuixén, Gósol i La Coma i la Pedra. La seves coordenades son: 42° 12′ 2.905″ N, 1° 36′ 49.42″ E

Cap del Verd (1)Cap del Verd (3)Cap del Verd (2)

Pedró dels Quatre Batlles: És el cim de major altitud de la Serra de Port del Comte i, per tant, del Solsonès. Per bé que l’altitud que se li sol assignar de manera generalitzada és la de 2.383 m. en l’edició digital del mapa de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya se li assigna una altitud de 2.384,5 m.

No té la forma d’un pic que destaqui de manera notòria sinó que apareix com una més de les suaus ondulacions que formen la carena de la serra. Tant és així que la superfície que supera els 2.380 m d’altitud és d’1,6 ha. Es la confluencia del municipis de Odèn i la Coma i la Pedra (Solsonès), Fígols i Alinyà i la Vansa i Fórnols(Alt Urgell). Les seves coordenades son: 42° 11′ 5.009″ N, 1° 31′ 15.22″ E

Pedró 4 Batlles (1)Pedró 4 Batlles (2)Pedró 4 Batlles (3)

Puig de les Morreres: És un cim de 2.212 metres que es troba als municipis de Guixers i de la Coma i la Pedra a la comarca del Solsonès.

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 274089001). Es el extrem sud el Port de Comte i un excepcional mirador. Marauradament hi ha una gran antena quadrada al propi cim que causa un gram impacte visual. Les seves coordenades son: 42° 9′ 3.19″ N, 1° 32′ 22.24″ E

Puig Morreres (1) Puig Morreres (2) Puig Morreres (3)

Cogúl de Busa: És una muntanya de 1526 metres situada als municipi de Navès, a la comarca del Solsonès. És el punt més alt de la Serra de Busa, que va ser un punt important de l’estratègia militar durant les guerres carlines. Les seves coordenades son: 42° 6′ 36.11″ N, 1° 38′ 22.02″ E

cogul (1) Cogul (2) Cogul (3)

Tossal de les Viudes: El Tossal de les Viudes (a la contrada se l’anomena el Tossal de la Viuda) és una muntanya de 1.379 metres que es troba entre els municipis e Montmajor al Berguedà i de Guixers al Solsonès. És el cim més alt de la Serra dels Bastets. El vessant nord forma part del terme municipal de Guixers i el vessant sud del de Montmajor (i més concretament, de l’enclavament de Valielles de Busa). No te un camí ben marcat, si be anirem seguint les fites per coronar-ho, amb petites grimpades. Es el més vaig de la tria de 100 cims del Caracremeitro, però l’ahora el meu auster i salvatge. Les seves coordenades son: 42° 6′ 53.07″ N, 1° 39′ 33.27″ E

Tossal Viudes (1) Tossal Viudes (2) Tossal Viudes (3)

Serra de Tossals: És una serra situada al municipi de Capolat (Berguedà) per bé que el seu extrem més occidental i, alhora la seva màxima elevació es troba a la frontera amb el municipi de Navès (Solsonès). Aquesta elevació màxima és al Tossal de Vilella on s’assoleixen els 1.526,6 metres. Les seves coordenades son: 42° 5′ 33.68″ N, 1° 44′ 12.80″ E

Serra Tossals (3) Serra Tossals (2) Serra Tossals (1)

Cogulló d’Estela: El Cogulló d’Estela és una muntanya de 1.869 metres situada als Rasos de Peguera, a la comarca del Berguedà. Aquest cim està aïllat sobre els Plans de Tagast, Espinalbet i sobre l’emblemàtic Santuari de Corbera. Les seves coordenades son: 42° 7′ 17.49″ N, 1° 47′ 13.72″ E

Cogulló Estela (1) Cogulló Estela (2) Cogulló Estela (3)

Puig de Canal Baridana: També anomenat Vulturó és el cim més alt de la serra del Cadí i del Prepirineu català. Fa una alçada de 2.648,6 msnm. Al cim conflueixen els municipis de Josa i Tuixén, Cava (Alt Urgell). Les seves coordenades son: 42° 17′ 8.762″ N, 1° 38′ 11.14″ E

Més informació a: http://rutacaracremada.com/cat/la-caracremeitor/

VOLS MORIR?

Posted on Actualizado enn

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Us presentem la versió més llarga, dura i inhumana de la ruta del Caracremada. Sota el nom “Vols morir?” hem imaginat la Caracremeitor (versió de la ruta del Caracremada de 7 dies que puja 10 dels 100 cims de la llista de la FEEC) allargada i concentrada en 5 dies. Una dura prova només apte per veritables passos-llargs, per genuïnes màquines de caminar i trescar per la muntanya.

Res de marató, mitja marató ni trail, ni ultres de no se quants quilòmetres que comencen i acaben en 24 hores. Els maquis no en saben de gestes esportives pre-fabricades pels corredors urbans que es passen la vida entrenant i que de tant en tant surten al “monte” … els maquis son aquells que un dia rebenten, i l’altre també, igual que al següent … fins que l’esforç et fa perdre la noció del dies.

Encara ningú ha fet aquesta nova versió més llarga i concentrada en menys dies. De fet son pocs els que han fet la versió “Caracremeitor” de la ruta del Caracremada. Es poden comptar amb els dits de les mans.

Amb la versió “Vols morir?” donem una volta més a la rosca. Incorporem un cim més als 10 dels 100, passant a ser 11 dels 100. Aquesta nova incorporació es, ni més ni menys, que el Puig de Canal Baridana, el cim més alt de la Serra del Cadí que, alhora, incrementa el sostre d’alçada de la Caracremeitor. L’altre punt molt important a tenir en compte es la unió descarada de jornades, ja de per si força llargues, la suma dels quals promet dies interminables de trescar sense treva pel Pre-Pirineu.

Obrim un grup a finals de juny, concretament després de Sant Joan, del 24 al 28 de juny ambdós inclosos. Jo, com a dissenyador de la ruta del Caracremada, formaré part d’aquest intent suïcida de la “vols morir?” i, com no podria ser de cap altre manera, no puc garantir que acabi completant-la o em quedi pel camí. La intenció, que quedi ben clar, es la primera. El grup serà bastant exclusiu, obert a un màxim de 20 sonats, part dels quals segurament es quedaran (o ens quedarem) a mig trajecte, més morts que vius. Facilitarem les eines per fer la tortura el més “plaentera” possible, amb transport d’equipatges, tracks, informació addicional per no extraviar-se, etc …

El pla estratègic d’aquesta endimoniada excursió es el següent (en majúscules el nom dels 11 cims que formen part de la llista dels 100 cims de la FEEC):

 1a jornada

Punts del referència: Rasos de Peguera – Coll de la Creu del Cabrer – Peguera – Mas del Ferrús – l’Estret – Roca Blanca – CAP DE LA GALLINA PELADA – Refugi d’Ensija – Pleta de la Vila – Càmping Repòs del Pedraforca – Saldes – Mirador Gresolet – Ref. Lluis Estasen – Coll de Verdet – Canal del Verdet – cim nord – POLLEGO SUPERIOR DEL PEDRAFORCA – l’Enforcadura – Tartera de Gósol – Gósol – Molí de Gósol.

1 Gallina Pelada

Distància: 33,06 quilòmetres

Desnivells: 2.469 metres de pujada i 3.007 metres de baixada

Sinopsis de la jornada: El primer tram de baixada de Rasos al poble de Peguera es molt amable, des d’aquí pujarem per les Llosenques al cim més alt de la Serra d’Ensija, un tram curt però força costerut. Després del curt tram d’aresta de la Roca Blanca davallarem sense treva fins a les proximitats del càmping Pedraforca, vindrà la gran traca del dia: la pujada al Pedraforca des de Saldes per la Canal del Verdet, per tal d’evitar la infumable tartera de Saldes. Davallarem per la tartera de Gósol a la recerca del merescut repòs al molí de Gósol.

2 Pedraforca

 2a jornada

Punts de referència: Gósol (molí de Gósol – Càmping Cadi Vacances) – Font de Terrers – les Bassotes – Serra Pedregosa – Coma de Cortils – Pas de Gosolans – COMABONA – Serra Cortils – Pic Costa Cabirolera – Puig de Quer – PUIG BARIDANA – Pic de les tres Canaletes – Coll Jovell – Josa de Cadí – Coll de Josa – Gósol (molí de Gósol – Càmping Cadi Vacances).

3 Comabona

Distància: 36,99 quilòmetres

Desnivells: 2.145 metres de pujada i 2.145 metres de baixada.

Sinopsis de la jornada: Potser serà la més dura de totes i més tenint en compte que al dia abans haurem fet l’encadenament Ensija – Pedraforca. Aquest segon dia començarem pujant el Comabona per la Serra Pedregosa. Suau però constant pujada de més de 1.000 metres de desnivell. Després carenejarem tota la Serra del Cadí fins al seu cim més alt per davallar pel GR fins al Coll Jovell i des d’aquí anar a Josa de Cadí. Traspassar el Coll de la Josa per tornar a Gósol serà quelcom menys que demolidor amb el cansament ja acumulat.

????????????????????????????????????

3a jornada

Punts de referència: Gósol (molí de Gósol – Càmping Cadi Vacances) – Borda del Tinent – Torrent Fosc – Coll dels Belitres – CAP DEL VERD – Coll de Veís – Prat Major – els Ordiars – Coll de Coa Pregona – Prat Parcerís – Refugi Coll de Port – Tosa Pelada – PEDRÓ DEL QUATRE BATLLES – Cap de les Pedrusques – Portell del Llop – Xalet del Serra – LES MORRERES – Serra de Querol – Estació d’esquí de Port del Comte – les Barraques – els Hiverns – Santa Magdalena dels Traginers – Càmping Morunys – Alberg Torre Baró.

5 pedró 4 batlles

Distància: 36,86 quilòmetres

Desnivells: 2.237 metres de pujada i 2.686 metres de baixada

Sinopsis de la jornada: Llargues distàncies, llarguíssimes. El dia que més terrenys sobre mapa mengen. Ens tornem a empassar dos massissos de punta a punta, la Serra del Verd i el Port del Comte, finalitzant a l’extrem sud d’aquest mateix en el magnífic mirador del Puig de Morreres on voldrem tenir un parapent per baixar per molt que no haguem volat mai. La baixada des del darrer cim a l’alberg promet ser apoteòsica.

6 Morreres

4a jornada

Punts de referència: Càmping Morunys – Alberg Torre Baró – Sant Llorenç de Morunys – la Creueta – Pantà de la Llosa de Cavall – Coll dels Llengots – Trasserres – Creu de Capolat – Presó de Busa – Creu de Capolat – EL COGUL – Canal de Casa Vila – Fageda de Busa – Grau de Valielles – TOSSAL DE LES VIUDES – Grau de Valielles – Sant Andreu de Valielles – Molí de Bancells.

7 Cogul Busa

Distància: 22,66 quilòmetres

Desnivells: 1.658 metres de pujada i 1.680 metres de baixada.

Sinopsis de la jornada: La més “light” o jornada de “descans”, te una sorpresa de darrera hora: El Tossal de les Viudes. … prefereixo no donar més detalls, per si ja esteu prou desencisats.

8 Tossal Viudes

5a jornada

Punts de referència: Molí Bancells – Mirador dels Presidents – Cap de la Devesa – Santa Margarida de Vilella – SERRA DE TOSSALS – Santuari de Tossals – Coll de Jouet – la Creueta – Pi de les Tres Branques – Càmping Font Freda – Coll d’Estela – COGULLÓ D’ESTELA – Coll d’Estela – Collada dels Rasets – Coll de la Creu del Cabrer – Rasos de Peguera.

9 Tossals

Distància: 29,66 quilòmetres

Desnivells: 2.145 metres de pujada i 1.126 metres de baixada.

Sinopsis de la jornada: l’infern amb tots els nivells que escriu Dante, però a més a més de pujada. Quan escalem el Cogulló d’Estela serà “walking dead” total. Si acabem us asseguro que no ens reconeixerem al mirar-nos al mirall. L’autèntic Caracremada, Ramon Vila Capdevila, també conegut com “el lleig”, semblarà un bucòlic pastor d’ovelles en comparació de nosaltres.

????????????????????????????????????

TOTAL DEL CARACREMEITOR “VOLS MORIR?”:

Distància: 159,23 quilòmetres

Desnivells: 10.654 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Les nostres restes després de cada dia mortífer reposaran als següents indrets: Molí de Gósol (2 nits), alberg Torre Baró i molí de Bancells. A tots els establiments gaudirem de bon sopar i esmorzar de bon matí. Alhora que ens facilitaran un pícnic pel migdia. Cadascun es ben lliure de completar la dieta amb barretes o complements energètics. Gaudirem també de la comoditat del transport d’equipatges que ens permetrà fer les interminables jornades amb el mínim pes possible i canviar-nos cada dia de roba.

El preu de tot plegat es de 190,00 euros, i inclou les quatre pernoctes, els 4 sopars, els 4 pícnics, una samarreta exclusiva d’aquesta versió del Caracremada, el transport d’equipatges, el nou mapa de la ruta i informació addicional, com seria un pdf explicatiu i els tracks. El número màxim d’inscripcions serà només de 20 màrtirs. Jo, com a dissenyador de la ruta, participaré en aquesta edició exclusiva, i acabi o no acabi, dubto que torni a repetir-la o a intentar-la, o sigui que moro a l’intent o reneixo per sempre. Potser tinc la gran sort de que cap sonat vol acompanyar-me en aquesta dura penitència, i tot plegat quedarà com un esbojarrat projecte de la segona joventut (entre línies es pot llegir allò de fa vint anys que tinc mes de vint anys …)

En resum, aquesta es una crida als tocats de l’ala que no tinguin res millor a fer que morir caminant a finals de juny per les muntanyes del Caracremada, coronant 11 dels 100 cims principals del país. Com dirien els nous maquis d’aquestes contrades … LLARGA VIDA AL CARACREMADA.

Més informació: Caracremada@live.com – 615626813 (Pako Crestas) – www.rutacaracremada.com

SINTESIS DE LA VIDA D’EN CARACREMADA

Posted on Actualizado enn

En Ramon Vila Capdevila, àlies “Moroto” “Passos-llargs” “Peus-llargs”, “Capità Raymond” “Ramón Llaugí” o “Caracremada”, que va ser el últim lluitador armat llibertari contra el feixisme a Catalunya. El que dit en altres paraules, és considerat com l’últim maqui català.

Caracremada (2)

Caracremada era fill de la zona, va néixer a les proximitats del poble de Peguera, al Mas de la Plana a l’abril de 1908. A la llera d’una família humil, fill de Ramon Vila Llaugí i Capdevila Solé, va ser víctima de l’explotació infantil en les fàbriques de la conca del Llobregat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en un incendi a casa seva. Als 12 anys va perdre la mare a causa d’un llamp. Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp va ser la causa de la seva cara cremada.

Va treballar en la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet on va cometre els seus primers sabotatges entre 1929 i 1930 en una fàbrica que havia acomiadat treballadors, i va anar a la presó. Posteriorment va treballar en les mines de Fígols i participar en les lluites obreres del Berguedà. Va participar en la Revolta de l’Alt Llobregat de 1932 i va ser empresonat sis mesos. Aquest mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i va tornar a ser empresonat. Va ser alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la guerra civil espanyola. Durant la guerra es va allistar a la Columna de Ferro de València i va lluitar al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la qual va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. Es va exiliar a França el 1939, on va ser internat al camp de concentració de Saint -Cyprien i el camp d’Argelers, d’on va fugir.

En plena Segona Guerra Mundial, en 1943, va ser detingut pels nazis a Perpinyà. L’any següent es va escapar i es va incorporar a la resistència francesa de Llemotges i el maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se li va conèixer com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li van concedir la Legió d’Honor, que ell va rebutjar.

Dins de les accions realitzades per Capità Raymond com a membre de la resistència francesa destaca el sabotatge dels trens que transportaven la unitat d’elit Panzer SS Das Reich el 7 juny 1944 per intentar contrarestar l’ofensiva aliada fruit del desembarcament de Normandia. El sabotatge va ser replicat de manera salvatge pels nazis, que van tancar dins de l’església a tota la població d’Oradour-sur-Glane (població propera a la zona on es va fer el sabotatge) i van cremar l’edifici provocant la mort de més de 600 persones, inclosos ancians i nens. La contraofensiva va ser immediata, i amb l’ajuda del capità Marc de l’Armeé Secrète la unitat Das Reich va ser exterminada. Avui dia encara es conserva el poble d’Oradour-sur-Glane tal com va quedar després de la batalla (com seria el cas de Belchite a Aragó), tot un exemple per no perdre la memòria històricaterra maquis.

Va tornar a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. Al maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. El 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila va continuar la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.

El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure assassinat per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. Finalitzava així la lluita armada a Catalunya. Va ser enterrat a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles, amb la cara terrós i les botes penjades del coll. Ara s’ha construït el Museu del Maquis en el lloc on va caure aquest últim llibertari.

caracremada (3)